Lloc: Escola de Capacitació Agrària i Forestal de Santa Coloma de Farners. Casa Xifra, s/n. Santa Coloma de Farners (
Programa:
16:00 Presentació de
Sra. Eva Moré (Centre Tecnològic Forestal de Catalunya)
Sr. Pere Cabot (IRTA)
16:30 Elaboració de farcellets i coixins aromàtics i terapèutics (I)
Sra. Carme Bosch (Mestra artesana experta en plantes aromàtiques)
18:00 Pausa-cafè
18:30 Preparació d’olis aromàtics i medicinals (II)
Sra. Carme Bosch (Mestra artesana experta en plantes aromàtiques)
20:00 Cloenda de la jornada
Informació aportada pel professorat
Apunts de classe
Per Eva Moré
Coixins.
Per omplir els coixins es pot fer servir cotó (també miraguano) i llavors. La llavor pot ser lli, cereals, llegums, pinyols de cirera, grana de fonoll, ginebró, càdec, etc.
Junta amb aquest farciment, que transmetrà la calor amb major o menor mesura, o permetrà una milla adaptació al cos, es fan servir les plantes aromàtiques. Així doncs, els coixins poden tenir un component d’aromateràpia, sobretot si s’escalfen.
Es poden fer servir herbes relaxants per a posar al dormitori o a la sala d’estar. Es pot fer servir llavor de cascall, espígol i/o lavanda, tarongina, llúpol (té una olor especial però), camamilla, rosa (damascena o centifolia), marialluïsa. Pot haver qui l’espígol li provoqui al·lèrgies (excepcional). La tarongina té el problema que absorbeix molta humitat i que perd d’aroma fàcilment.
També es poden fer nines de roba farcides amb plantes relaxants per posar a l’habitació dels nens.
També es poden fer servir herbes estimulants pel posar a l’àrea de treball o al cotxe. Entre aquestes tenim la menta, la farigola i el romaní.
Altres tenen propietats repel·lents d’insectes, com ara la ruda, el donzell, l’espernellac, la matricària, la perpètua. Es poden fer coixins, farcellets pels armaris, o bé fer-ne mòbils, que es posaran prop de les finestres perquè l’aire en distribueixi l’olor.
Un cop finalitzat el coixí cal esterilitzar-lo per matar els ous d’insectes, posant-lo 2 o 3 dies al congelador a
Farcellets
Es poden fer servir plantes desinfectants com ara la sàlvia i el romaní.
Posar l’herba en un tros de roba de cotó i lligar-ho. Després es pot fer servir per a fregar-se el cos durant el bany.
Altres plantes interessants per la pell són la calèndula, l’hipèric, el marrubi i la civada
Popurris
Tenen un caire més decoratiu, i per això es fan servir flors seques amb formes i colors interessants. L’olor la proporcionen les herbes aromàtiques, tot i que es pot reforçar amb unes gotes d’oli essencial.
Per assecar la planta, un sistema és fer rams petits i penjar-ho cap per avall. Aquest sistema va molt bé per l’espígol, tot i que es convenient posar un drap sota per recollir la flor que caigui. En el cas de l’espígol, si es vol desgranat, cal collir-lo quan la flor és oberta. Si es vol per ram, es cull quan la flor no està del tot oberta.
Cal recol·lectar la planta en dies que no ha plogut. Sempre a partir del migdia. També tenir en compte collir en lluna creixent.
El lloc per assecar ha de ser calent (habitacions orientades al sud), a les fosques i amb aire corrent. Com és ràpid s’assequi millor quedarà la planta.
Una altra forma d’assecar és emprant teles mosquiteres en un marc de fusta. Sobretot va bé per assecar la menta i la tarongina.
Per assecar pètals de rosa va bé posar-ho en bosses de xarxa (tipus de les taronges) i tenir en compte que s’assequi ràpid (1-2 dies).
També es poden fer servir assecadors de fruita.
Proveïdors de planter d’aromàtiques
A Torruella de Montgrí (
A Fogars de
Olis condimentaris
La planta fresca, es talla petita i es posa dins del pot (3/4 parts del pot), cobrint-ho d’oli fins que no sobresurti la planta (la planta que està en contacte amb l’aire es floreix i llavors es fa malbé l’oli).
Al cap d’una setmana es prova i es decideix si està prou aromatitzat. Si es vol que tingui més gust es deixa uns dies més. Si no, es cola i s’envasa. Si es vol es pot posar planta seca per adornar l’oli.
Plantes que es poden fer servir: farigola, sajolida, marduix, menta, tarongina, romaní (sense passar-se), pell de llimona, caputxina (dóna un gust picant), calèndula, sàlvia, estragó, orenga, alfàbrega (en 3-4 dies ja està fet), llorer, fonoll, anet, alls, bitxos, etc.
Olis medicinals
A Catalunya sempre s’ha fet servir oli d’oliva (és molt bo), però l’oli d’ametlla s’absorbeix millor. També es pot fer servir oli de jojoba, de coco, de grana de raïm (el fan servir els massatgistes ja que no fa olor).
La forma de preparar-ho és similar a l’anterior però en aquest cas es deixa 40 dies a sol i serena, tombant el pot cap per avall i remenant-ho de tant en tant. Va millor fer servir un pot de vidre opac (verd o marró).
Hi ha qui posa la planta sencera, altres tallada i altres xafada (deu sortir millor el principi actiu). Es pot fer servir herba fresca i també seca.
Un cop passat el temps de maceració es cola i es premsa la planta en un colador de roba. L’envàs és millor que sigui color àmbar i que es guardi en un lloc fresc, sinó s’enranceix l’oli. Tanmateix, al cap d’un any es pot començar a enranciar l’oli.
Els olis medicinals també es poden fer al moment, posant a bullir les plantes medicinals en l’oli en un pot al bany maria, per a que bulli poc a poc uns 5-10 minuts.
L’espígol es bo com a expectorant, la ruda com a calmant. Amb l’hipèric es fa l’oli de cop (també conegut com a oli vermell, oli de pericó o oli d’herba de Sant Joan), per les cremades lleugeres, ferides petites, dermatosis, èczemes, picades d’insectes, dolors musculars, refredats (un bon massatge al pit) i pel mal d’orella. No es recomana prendre el sol després de l’aplicació (és rubefaent).
Si a aquests olis medicinals els afegim cera d’abelles en calent i s’emulsiona, s’obté una crema. Cal escalfar l’oli al bany maria i afegir la cera poc a poc, i anar provant la textura fins aconseguir la que ens interessa. La cera d’abelles ha de ser pura, però és molt difícil de trobar ja que els apicultors acostumen a fer servir ruscos artificials fets amb parafina.
Per fer crema també es pot fer servir mantega de karité. Es desfà en calent i llavors s’hi posen les herbes, i es deixa mitja hora al bany maria remenant contínuament. Després es posa a la nevera 4-5 h i més tard es fa una segona cocció (si pot afegir més planta). La proporció entre el greix i la planta és de 1:1. Després es cola, i s’obté finalment una crema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada