Data: Dimecres 28 de maig 2008
Lloc: Parc de les Olors. C/ Font dels Ermots, s/n. Riells del Fai (Vallès Oriental)
Programa:
10:00 Arribada al Parc de les Olors i benvinguda.
Sra. Eva Moré (Centre Tecnològic Forestal de Catalunya)
Sra. Pilar Comes (coordinadora del Parc de les Olors i professora de la UAB
10:30 Presentació de la Jornada. Presentació del Projecte Agrival.
Sr. Pere Cabot (IRTA)
11:00 Presentació del curs i bases teòriques
12:00 Visita al Parc i recollida de plantes
Sra. Pilar Comes (coordinadora del Parc de les Olors i professora de la UAB
13:00 Dinar. Fet amb productes del parc i dels artesans del Vallès
15:00 Taller d’extracció d’olis essencials amb un alambí
Sra. Pilar Comes (coordinadora del Parc de les Olors i professora de la UAB
16:00 Taller d’elaboració de productes de cosmètica natural
Sra. Marisa Betes (farmacèutica perfumista)
18:00 Cloenda de la jornada
Informació aportada pel professorat
Per Marisa Betes
- NOTES HISTÒRIQUES SOBRE ELS OLIS ESSENCIALS I ELS PERFUMS
La Biblia relata com a Babilònia els perfums eren tan valorats com l’or, la plata o les armes.
Però els testimonis més remots que tenim de l’ús dels olis essencials i de la seva destil·lació prové de fa més de 6000 anys. Una de les primeres essències fou la de cedre i s’ha trobat detalls d’una destil·leria, a més d’algun alambí de pedra que té més de 5000 anys d’antiguitat. Amb tot, la major part d’olis es produïen per infusió de les plantes en un oli gras que era bullit (normalment era l’oli de ricí).
Els perfums pels egipcis van tenir tanta importància perquè s’associaven amb els rituals de la mort. Es feien servir per embalsamar els morts i garantir-los la seva immortalitat. Als faraons se’ls embolcallava el cos amb venes impregnades d’olis aromàtics.
Els grecs van aprendre dels egipcis molts coneixements, un dels més destacats van ser les tècniques i aplicacions dels olis essencials, especialment aplicats en l’art de la perfumeria. Van ser els grecs qui van començar a fer servir de manera quotidiana els perfums en el seu propi cos, a la casa i a la roba. Els romans, alhora hereus de la cultura grega, van desenvolupar l’art de la perfumeria arreu de l’imperi. Un dels perfums es feia a Xipre amb estorac, làdan i càlam, el que li donava un aroma molt oriental que es va anar fent fins l’edat mitjana i per això s’anomenen Xipre tots aquells perfums de caire oriental.
A l’edat mitjana van ser els àrabs qui van desenvolupar les tècniques de la perfumeria, tot perfeccionant-ne la destil·lació i afavorint les seves aplicacions també medicinals. Al segle XIII els mestres alquimistes venien olis essencials. Una de les primeres plantes que van saber destil·lar va ser la del romaní. En aquesta època també es va començar a saber obtenir alcohol per destil·lació, amb la qual cosa es van poder diluir els olis essencials amb alcohol.
Posteriorment es van anar obtenint els olis essencials, de manera que cap al segle XVIII ja es comencen a controlar i barrejar les essències, de manera que es desenvolupa la indústria de la perfumeria. El segle XIX es caracteritza per l’interès de la ciència en conèixer la composició química dels vegetals i així es posen les bases de la indústria farmacèutica i perfumista actual. L’any 1811 s’aïlla la morfina de l’opi. El segle XX ja es fan les anàlisis químiques dels olis essencials i dels principis actius dels vegetals.
L’aigua de la Reina Isabel d’Hongria, la primera colònia europea:
Es veu que la reina Isabel d’Hongria va rebre d’un ermità la recepta d’una aigua que suposadament després de fer-la servir al llarg del temps la faria bonica i li calmaria els dolors artrítics. Es veu que l’efecte va ser tan meravellós que el rei de Polònia se’n va enamorar i s’hi va casar.
Heus aquí la composició de la primera colònia:
Ingredients:
4 cullerades de romaní fresc
3 cullerades de menta fresca
3 cullerades de pètals de rosa
1 cullerada de pells de llimona ratllada
150 ml. D’aigua de flor de taronger
150 ml. D’alcohol o bé vodka
Per què a l’oli essencial de les flors de taronger se li diu essència de neroli?
Anne Marie de Trémoille, anomenada la Nerola va començar a perfumar els seus guants amb l’essència de les flors de taronger, per això des de llavors se li diu Neroli.
2. ELS OLIS ESSENCIALS, FUNCIONS I EXTRACCIÓ
Què són els olis essencials?
Els olis essencials són fragàncies que s’obtenen de l’escorça, de les fulles, de les flors, de les arrels,... de certes plantes que concentren en petits receptacles aquesta matèria olorosa amb propietats aromàtiques i terapèutiques.
Les plantes aromàtiques es creu que desenvolupen aquesta característica com a sistema de reclam per als insectes, per tal d’afavorir la pol·linització. Però també sembla provat que els olis essencials són per a elles sistemes protectors davant de possibles malalties, ja que els olis essencials activen i regulen el metabolisme de les plantes i faciliten la seva adaptació climàtica. Per exemple, gràcies als olis essencials augmenta la seva resistència a la sequera de l’estiu mediterrani.
Les plantes labiades tenen un percentatge superior d’olis essencials que els altres tipus de plantes.
A més hores de sol, major concentració d’olis essencials, per això les plantes mediterrànies en tenen una alta concentració.
Productivitat:
Per cada 100 kg podem recollir entre 0,5 i 3 kg d’essència en funció de cada tipus de planta.
En el cas del Gesamí mil kg de flor genera només 1 kg d’essència.
Els efectes d’olorar olis essencials purs o diluïts en olis portadors , en alcohol i aigua.
S’identifica com aromateràpia els efectes beneficiosos que produeixen determinats aromes en la nostra pell i en el nostre cervell.
Per arribar a obtenir els efectes beneficiosos d’una olor determinada cal que aquesta olor ens arribi a la part superior de les foses nassals, on es troben les fibres nervioses de les neurones olfactives. Aquestes cel·lules nervioses són les encarregades de transformar l’energia química de les molècules oloroses en impulsos elèctrics que van enviant el missatge cap al sistema límbic, relacionat amb l’estat d’ànim, la sexualitat, l’agressivitat, l’alimentació i la reproducció. Els estímuls olfactius són els únics que arriben directament a l’escorça cerebral sense passar pel tàlam. Per això el record desencadenat per una olor és molt més intens que l’evocat per una imatge o per un so.
Si apliquem els olis essencials diluïts en un oli portador, a través d’un massatge a la nostra pell , al cap d’una o dues hores es poden trobar partícules d’oli essencial en la nostra sang. Això passa perquè l’oli essencial té un gran poder propagador.
Com s’extreuen els olis essencials?
Els olis essencials es troben dins dels teixits de les plantes, per tant per alliberar-los és necessari un procediment físic de separació. Aquesta separació es pot fer segons diferents tècniques i aquestes depenen del tipus de matèria vegetal de la que hem d’extreure els olis. No és el mateix fer-ho d’una pell d’un fruit, d’una llavor o d’una fulla o flors.
- Per pressió.(mètode d’expressió)
Els antics egipcis guardaven les flors en bosses de roba i les pressionaven fins que sortia l’oli. Actualment es fa servir la pressió per obtenir els olis essencials dels cítrics. Es fan servir uns rodets per obtenir-ne la pell i llavors aquesta es centrifuga.
També s’extreuen per pressió els olis vegetals grassos que s’extreuen de llavors com ara l’oli d’oliva, de borratja,de soja,d’onagre, de lli,d’ametlla ,etc.
- Per destil·lació (separar per mitjà del vapor).
Es tracta d’aconseguir que el vapor d’aigua arrossegui els olis essencials de les plantes i de seguida en refredar-se es converteixi en líquid. De manera que com que els olis pesen menys que l’aigua, suren i llavors amb un decantador són fàcilment separables. Aquesta és la tècnica que es fa servir per extreure els olis essencials de la major part de les fulles i flors. I per a això es fa servir un alambí.
Com es fa el destil·lat amb un alambí?
Procediment per a un alambí de 3 litres
a)S’omple la caldera de l’alambí amb 1,250 l d’aigua.
b)S’introdueix una reixeta o bé els tronquets de la planta per separar les fulles
del fons i s’hi afegeixen les fulles fins que estigui ben plena la caldera i si cal s’afegeix aigua per humitejar bé les fulles.
c) S’omple la caldera del serpentí amb aigua ben freda.
d) S’encaixen bé les peces de l’alambí i es segellen les juntes amb una pasta feta amb aigua i farina.
e) Es posa al foc constant i lent durant tot el procés que durarà entre 30 i 45 minuts des que comença a sortir el primer rajolí de líquid ( hidrolat. Aigua + essència) per la boca de la caldera del serpentí.
f) Després es procedeix a la decantació o separació de l’essència mitjançant el decantador.
- Per solvents Hi ha matèries vegetals com escorces i arrels, però també algunes tiges i flors que només s’aconsegueix obtenir les seves substàncies aromàtiques amb solvents tipus hidrocarburs, ja que el vapor els perjudica. És el cas de les flors del gesamí. El resultat és una mena de cera gairebé sòlida anomenada concret , quan es tracta de teixit vegetal viu i resinoide quan s’aplica a matèries orgàniques mortes, com ara les resines.
Els concrets i els resinoides es fan servir en la perfumeria com a fixadors per perllongar l’efecte de la fragància.
Els absoluts s’obtenen a partir d’un concret que es dissol en alcohol pur, etanol, per tal de treure-li la cera. Darrerament, la destil·lació molecular permet fer aquest procés molt més perfeccionat utilitzant diòxid de carbó líquid.
Els absoluts acostumen a ser líquids concentrats, viscosos.
Com s’apliquen els olis essencials?
L’alta concentració dels olis essencials i el perill que pot tenir el seu ús directe fa que la seva aplicació impliqui diluir-ne unes gotes en aigua, alcohol o bé en oli. Poques vegades s’apliquen els olis essencials directament.
Per a un bany : 3-5 gotes a l’aigua del banyPerfum: 1 gota sense diluir en diferents punts del cos.
Sabó: 20 gotes per cada 120 ml de sabó líquid
Massatge: 15 gotes per cada 30 ml d’oli
Xampú: 3 gotes cada 30 ml.
Crema facial: 6-8 gotes per cada 30 ml de crema
Ambientador: 10 gotes per cada litre d’aigua destil·lada
Plantes aromàtiques bàsiques i al nostre abast
| Alfàbrega Ocinum basilicum | Tònic nerviós excel·lent, refrescant. | Olor anisada. Nota mitjana. Amb gerani,llimona,espígol, taronja, incens,bergamota hi va molt bé |
| Maria LLuïsa Aloysia triphylla | És originària de Xile i Argentina. Relaxant i desintoxicant pels seus components bàsics de citral,nerol i geraniol.. | Floral i allimonada. Se’n fa l’”eau de verveine”Combina bé amb el xiprés i el gerani. |
| Camamilla Anthemis nobilis | Oli calmant, ideal per a les persones irascibles.Va molt bé per als dolors menstruals (barrejar-ne unes gotes amb oli de sàlvia amb un oli de massatge i feu fregues a l’abdomen i a la zona lumbar). | Oli de color blau pàlid que es torna groc amb el temps. |
| Sàlvia Salvia officinalis | Va molt bé per combatre el síndrome dels dilluns pel seu efecte tonificant. Però a vegades la seva olor pot marejar una mica. Baixa la pressió arterial i combat l’insomni. | Nota mitjana, Recorda l’olor del paper humit. |
| Sajolida Satureja montana | Propietats antimicrobianes | Olor herbàcia, de bosc. Nota mitjana. No es fa servir gaire a la perfumeria, però molt a la cuina. |
| Fonoll Foeniculum vulgare | Conté substàncies estrògenes i és molt diürètic. | Aroma anisat i una mica pebrat.. Combina amb la lavanda, el gerani i la rosa. |
| Gerani Pelargonium odorantissimum | Afavoreix l’equilibri i ajuda a funcionar l’organisme com una unitat. Especialment indicat per aquelles persones que canvien d’humor molt soint.Va molt bé per a la pell seca, les venetes vermelles. | És un oli de color verdós amb un potent aroma de rosa. S’acostuma a alleugerir amb els olis essencials dels cítrics. |
| Lavanda Lavandula angustifolia | Va molt bé per les cremades perquè accelera el reixement cel·lular, analgèsic i sedant. | Aroma floral dolç, una mica afustat. Combina amb gairebé tots els altres aromes. |
| Llimona Citrus limonum | Propietats astringents, per tant va bé per a la pell grassa i per a les ungles trencadisses. Va molt bé per les varius. | Oli brillant i d’aroma intens molt definit com el de la fruita. |
| Neroli Citrus aurantium | Reputació ancestral com afrodisíac. Però també és mol bo per calmar la ment i l’ansietat. Va molt bé per a les estries. | Oli procedent de les flors del taronger amarg. És caríssim!! |
| Menta Menta piperita | Molt bo en cas d’asma . És incompatible amb els tractaments homeopàtics. | Olor penetrant d’herba, mentolat i alcanforat. Combina amb el romaní |
| Romaní Rosmarinus officinalis | Estimulant, millora la concentració , combat la indecisió i els problemes de memòria. Estimula part del cervell del raonament lògic. Tònic per a pells grasses. | Olor herbaci però amb una nota baixa de fusta balsàmica. Combina amb gairebé tots els olis. |
| Tarongina Melissa officinalis | Contra l’ansietat i la melanconia. Va bé contra les picades d’abelles i vespes. | Aroma lleugerament alimonat . Combina bé amb els cítrics i amb la lavanda. |
| Estragó Artemisa dracunculus | Format en un 70% per estragol és una oli eminentment relaxant. | Aroma dolç i anisat o verd especiat. Component aromàtic de sabons, detergents i perfums. |
| Marduix Origanum marjorana | Sedant, baixa la pressió arterial. | Aroma herbaci i càlid.Es fa servir per a sabons i detergents. |
Rendiments en essències i èpoques de recol·lecció de les plantes aromàtiques més cultivades.
Farigola : En planta seca s’obté un 3%. Es recol·lecta la planta just abans de la floració, normalment de maig a novembre.
Marduix: En planta seca de 0,7 a 3,5%. Es recol·lecta en plena floració.
Orenga: Té un baix rendiment, de 0,15 a 0,40%. Es recol·lecta en plena floració, però abans que s’acabin d’obrir les flors.
Menta piperita: fulles fresques de 0,3-0,5%, i fulles seques d’un 1 al 2,5 %, s’acostuma a fer una collita a l’any a mitjan de juliol , quan estigui en plena floració, ja que llavors la seva concentració de mentol és superior.
Salvia : fulles seques de l’1 al 2,5%, i es recol·lecta en plena floració.
Tarongina: en planta fresca del 0,12 al 0,15% i en planta seca el 0,10%. S’ha de recol·lectar abans de la floració i en temps sec.
Camamilla: es recol·lecten les flors i tenen un rendiment del 0,4 a l’1,2%.
Lavandes: es fa l’oli essencial de les flors, recollides en plena floració. S’obté un rendiment que pot oscil·lar entre el 0,3 al 2,5%.
Romaní: s’acostuma a fer l’oli essencial del romaní florit i es pot fer en verd o sec. Aquestes acostumen a tenir un rendiment del 0,5 al 0,6%.
Curiositats i Receptes al voltant de les fragàncies
Fragància: Barreja d’olis essencials en una solució d’alcohol del 75 al 95%
Perfum: És un aroma on la barreja d’olis essencials és superior al 22%
Eau de parfum: La concentració baixa del 15 al 22%
Eau de toilette: del 8 al 15%
Colònia: meys d’un 5% d’essències.
L’origen de la paraula perfum ve del llatí “per fumum” , que vol dir a través del fum, d’aquí s’entén que l’encens fos una de les primeres fragàncies que s’utilitzà per aromatitzar.
Coses a tenir en compte a l’hora d’elaborar un preparat perfumat:
1) Cal preparar la taula de treball, tot disposant al nostre abast tots els olis essencials de què disposem, de manera que ens ajudarà molt si els agrupem de les notes més altes a les més baixes. 2) Convé fer-ho en un espai inodor, temperat i silenciós.
3) S’han d’utilitzar tiretes de paper secant. S’ha de deixar secar la tira olfactiva abans d’olorar-la.
4) És molt important anar apuntant els olis que anem afegint a la barreja.
5) Cal dissoldre la barreja en alcohol etílic i deixar reposar 24 hores.Afegir-hi llavors aigua destil·lada. Guardar la barreja a la nevera i esperar un mínim de 15 dies per a veure si s’han precipitat els residus insolubles.
6) Barrejar talc desodoritzat i filtrar, tantes vegades com sigui necessari fins que el líquid sigui cristal·lí.
7) Un cop fet el perfum cal comprovar si canvia amb el temps i si la fragància agrada, per això un perfum du uns dos o tres anys de creació.
Recepta contra el mal humor:
2 gotes de lavanda
2 gotes de llimona
2 gotes de menta
6 gotes de romaní
6 gotes de l’arbre del tè
Barreja amb mig litre d’aigua en un vaporitzador i el tires pel teu voltant només llevar-te.
També els pots combinar aquesta quantitat d’olis en dues cullerades d’oli vegetal i fes-lo servir com oli corporal per després de la dutxa.
Oli de massatge relaxant
Fase I: Barrejar 2ml d’oli d’ametlles dolces amb dos ml. D’oli de germen de blat i 6 ml d’oli d’heliantus. Barrejar-ho suaument fins a l’homogeneització.
Fase II: Afegir 2 gotes d’oli essencial de lavanda i dues gotes d’oli essencial de taronja amarga. Barrejar-ho suaument fins obtenir una barreja homogènia i transparent. Deixar reposar 24 hores abans d’aplicar-lo.
Oli de massatge tonificant
Fase I: igual que el cas d’abans.
Fase II: Afegir dues gotes d’oli essencial de romaní i dues d’oli essencial de llimona. Barrejar i deixar reposar com en el cas anterior.
Aigua de colònia cítrica aromàtica
10 ml d’alcohol en un recipient i afegir-hi els següents olis essencials:
3 gotes d’o.e. de lavanda
3 gotes d’o.e. de bergamota
1 gota d’o.e. de gessamí
1 gota d’o.e. de sàndal
Deixar reposar com a mínim 3-4 dies abans de la seva aplicació.
En acabar d’afegir cada tipus d’oli essencial barrejar suaument.
Crema regeneradora antiarrugues: Posar 15 ml de crema base d’oli d’ametlles i oli d’heliantus en un recipient i cal anar incorporant un a un els següents olis essencials:
1-2 gotes d’o.e. de lavanda
1 gota d’o.e. de gerani
1 gota d’o.e. de sàndal
Barrejar suaument després d’afegir cada tipus d’o.e.
Barrejar tots els ingredients durant 1-2 minuts fins aconseguir homogeneïtat
Bibliografia:
Lawless, Julia (1995), Aceites esenciales para aromaterapia. Ed. Susaeta. Madrid. Col. Guías de Salud.
Padrini, Francesco i Lucheroni, Ma.Teresa (1997), Aceites esenciales. Ed. De Vecchi.Barcelona
Tisserand,Robert (1994) El arte de la aromaterapia Paidós. Círculo de lectores. Barcelona
Worwood, Valerie Ann (1991), The complete Book of Essential Oils and Aromaterapy. New World Library.
Apunts de classe
Per Irene Vázquez
Destil·lació de romaní sec amb alambí
Alambí de 2 litres
2 litres d’aigua, aproximadament, millor de més que de menys.
Fulles de Romaní sec, tantes com hi càpiguen.
S’omple l’alambí amb els 2 litres d’aigua i després la planta.
En aquest cas com la superfície de la fulla de Romaní es difícil que es cremi, la Pilar Comes va posar dins l’alambí les fulles ben atapeïdes, en altres casos com pot ser el de la lavanda o la farigola, al fons de l’alambí es recomanable posar una reixeta o els mateixos tronquets de la lavanda o farigola, que hem desfullar per tal de destil·lar-la, això ho farem perquè hi ha més risc de que la flor, que te menys superfície, és mes petita, i que es on esta la substància activa que ens interessa, no es cremi.
Una vegada l’aigua i la planta estan dins l’alambí, es segella el coll de l’alambí amb una pasta feta amb farina i aigua, també es posa aquesta pasta a la junta del colla amb el serpentí.
S’encén el foc, molt lent, i s’espera com a mínim 30 minuts passat aquest temps començarà a sortir per la aixeta del serpentí l’hidrolat amb l’oli essencial barrejat, el recollirem en un got, i aquesta barreja liquida la posarem al decantador, una vegada reposat aquest líquid, es pot observar que al damunt de tot, surant, queda l’oli essencial, i tot el líquid de sota serà el hidrolat, obrirem el tap del decantador deixant anar l’hidrolat, recollint-lo en un got i anant molt en compte de que no es perdi l’oli, tot i que es millor perdre una gota d’oli que no pas que ens quedi aigua a la nostra essència.
I el procés s’ha acabat, només queda embotellar i etiquetar-ho.
