Lloc: Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. Subseu de l’Espluga de Francolí – Sala Polivalent. Plaça del Mil·lenari (Oficina d’Informació i Turisme). L’Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Programa:
16:00 Presentació de
Sra. Eva Moré (Centre Tecnològic Forestal de Catalunya)
Sr. Pere Cabot (IRTA)
16:30 Taller d’elaboració de sabons naturals (I)
Sra. Anna M. Franco (Artesana de sabons)
18:00 Pausa-cafè
18:30 Taller d’elaboració de sabons naturals (II)
Sra. Anna M. Franco (Artesana de sabons)
20:00 Cloenda de la jornada
Documentació aportada pel professorat
Per Ana Maria Franco
SABÓ
Soap paraula anglesa que prové del llatí sapōne.
Sabó: denominació genèrica dels detergents constituïts per una sal alcalina i per un àcid gras que serveixen, principalment, per a rentar la pell, la roba blanca i altres objectes.
HISTÒRIA DEL SABÓ
ELS EGIPCIS
Els egipcis ja utilitzaven un producte sabonós que consistia en una barreja d’aigua d’oli i ceres vegetals o animals. Aquesta fórmula també era utilitzada pels grecs i els romans.
Al segle VII existia una potent indústria a Espanya i Itàlia. A la ciutat italiana de Savona s’elaborava un sabó d’oli d’oliva que també feien els musulmans.
Al segle XV va aparèixer el sabó de Marsella, percussor dels sabons actuals, preparat amb una barreja d’ossos i grasses vegetals.
La indústria sabonera va es va estendre a les ciutats costaneres del Mediterrani gràcies a l’abundant presència de l’oli d’oliva i la sosa natural.
Els fenicis cap al segle
ELS ROMANS
Històricament, els sabons foren els primers detergents emprats i la seva producció es coneguda des de fa més de dos mil anys.
Originàriament, els sabons s’empraven per a la medicina i no van adquirir importància com a agents netejadors fins als primers segles de la nostra era.
Segons conta una llegenda, el sabó va ser descobert per un grup de dones que rentava la roba a la vora del riu del Monte Sapo. En el cim d’aquesta muntanya es cremaven animals en sacrifici als Deus. L’aigua de la pluja es barrejava amb les cendres de l’altar produint un lleixiu que combinava i reaccionava amb els residus de la grassa animal. Així, els romans van descobrir que la seva roba quedava més neta si la rentaven a les aigües pròximes als altars dels sacrificis.
Les restes de sabó més antigues es van trobar en pots d’argila d’origen babilònic al cap al
La primera referència literària sobre el sabó va ser trobada en unes tauletes d’argila datades a partir del 3r mileni aC de
Al segle I dC, l’historiador romà Plinio el Viejo va descriure les diverses formes de sabó tou i dur que duien colorants, coneguts com rutilandis capillis, que utilitzaven per a rentar els seus cabells o tenyir-los amb colors brillants.
Potser no van ser els romans els inventors del sabó, però el que sí és cert és que ells van ser qui van estendre el seu ús i la seva producció.
Cap al segle VIII, s’elaborava sabó a Itàlia i Espanya i al segle XIII es va introduir a França. Al principi, la majoria de sabons es van produir a partir de sèu (grassa) de cabra amb cendres de faig.
Després de diversos experiments, es va aconseguir elaborar el sabó d’oli d’oliva, que rep el nom de Jabón de Castilla 100% d’oli d’oliva. És un sabó molt més suau que el que es feia abans.
Cap a l’any 1500, els francesos van introduir els seus descobriments a Anglaterra, on la indústria va créixer ràpidament. En algunes zones del continent americà, el sabó s’elaborava, principalment, en l’àmbit domèstic utilitzant grasses animals.
El 1700 els habitants d’algunes zones obtenien la major part dels seus ingressos de l’exportació de cendres i grasses per a la fabricació de sabó.
CLASSES DE SABÓ
Els sabons medicinals tenen un ús molt extens en la preparació de liniments, ungüents, píndoles ... Sabó de Venècia (medicinal), fet amb oli d’ametlles i sosa càustica.
D’acord amb les propietats del sabó que hom vol fabricar, són grasses com les de sèu d’escuma lenta, poca escuma en l’aigua freda i molta en l’aigua calenta. Quant als sabons d’escuma ràpida, un exemple és l’oli de coco.
Els sabons de consistència suau són els d’oli d’oliva, de girasol, de soja, de mantega de Karité ... i olis de resina d’avet.
L’OFICI DEL SABÓ
Sabonaire: persona que fabrica sabó o en ven. Aquest ofici apareix en forma de gremi a la ciutat de Mallorca el 1493 i a la de València a partir de 1730/40, tot i que la fabricació de sabó hi era anteriorment.
Sabonera (saponaria officinalis): sabó de gitana. Conté saponines i és succedània del sabó.
FES EL TEU PROPI SABÓ
SABÓ DE CALÈNDULA
- Pètals de calèndula més o menys 100 gr.
- 30 gotes d’essència de farigola
- 125 gr. de sosa càustica
- 750 cl. d’aigua destil·lada
- 750 cl. d’oli d’oliva verge
- 50 gr. de civada mòlta
SABÓ D’ARGILA
·
·
· 250 gr. de sosa càustica
SABÓ LÍQUID
- 100 gr. de sabó
- 420 cl. d’aigua destil·lada
- De
- De
- Una cullerada de postre, més o menys, de sàlvia mòlta
GERMEN DE BLAT
- Base igual que el de calèndula
- 50 gr. de farina de germen de blat
- 50 gr. de mel
- 50 cl. d’oli de germen de blat
ALTRA RECEPTA
- ½ Kg. de sosa càustica
LES PROPIETATS DE L’OLI D’OLIVA
L’oli d’oliva verge és ric en àcids grassos. És molt hidratant i té propietats beneficioses per a la pell perquè atrau a la humitat i la manté formant una pel·lícula que fa que no perdi la humitat interior.
Conté vitamina E, que intervé en els processos dermatològics i de recuperació muscular
L’oli d’oliva, a més, no bloqueja les funcions naturals de la pell perquè exerceix les seves pròpies.
La pell pot continuar suant, produint grassa i eliminant la pell morta.
També l’oli de jojoba i de mantega de karité, entre molts altres, tenen aquestes propietats.
Els sabons d’oli d’oliva fan molt poca escuma, més bé són com una crema i són suaus i netegen molt bé. Per això són adequats per a pells delicades, sensibles i per als bebès.
REFRANY
EN CASA DE JABONERO, EL QUE NO CAE, RESBALA
BIBLIOGRAFIA
Ø Paola Romanelli, Elaboración de jabones artesanales.
Ø Dr. Roberts Mc Daniel, Jabones Esenciales.
Ø Susan Cavitch, Guía práctica para hacer jabón.
Ø Janita Morris, Jabones Elaborados de forma artesanal.
Ø Enciclopèdia Catalana
Ø www.autosuficiencia.com
PROVEEDOR:
- Guinana, S.L
C/ 11, nau 17
46120 Alboraia
VALÈNCIA
Telf. 961869090
Podeu trobar aquests llibres a la web:
www.paidotribo.com
Apunts de classe
Per Eva Moré
Es pot fer sabó per rentar-se una persona i sabó per a rentar la roba.
Pel sabó de les mans es necessita ½ litre d’aigua, ½ litre d’oli d’oliva i
Per fer sabó de la roba en pastilla,
L’oli ha de ser d’oliva, amb una acidesa entre 0,2-0,4ºC, ja que té unes propietats molt bones per la pell.
Per espessir la mescla es fa servir civada en pols (ja que té propietats molt interessants per la pell), en una quantitat entre 30-
Si es vol afegir aloe o fruita, posar la meitat de l’aigua indicada, ja que tenen molt de líquid.
En cas d’emprar menta o farigola es necessita una mica més de sosa.
Si es vol fer un sabó en capes, cap anar afegint la mescla diferent cada 2 hores.
Si es vol fer un sabó de mel, cal afegir
Si es vol que el sabó tingui aroma d’alguna planta aromàtica, el pot deixar macerar la planta en l’oli d’oliva durant un temps o també fer una infusió de la planta i fer-ho servir com a la part d’aigua. També es pot reforçar afegint-hi olis essencials al final del procés.
Finalment, un cop emmotllat, es pot posar planta seca com a decoració.
Un cop s’ha fet el sabó, cal posar-ho en un recipient de plàstic i deixar-lo 1 mes de repòs. ATENCIÓ: no fer-lo servir abans ja que és molt corrosiu.
Si es vol per rentar la roba, n’hi ha prou amb 24-48 h de repòs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada