Taller aromàtiques, medicinals i tintòries

INTRODUCCIÓ

2008-06-02T03:18:00.002-07:00

Plantes aromàtiques, medicinals i tintòries.

Jornada Tècnica 2008. Pla Anual de Tranferència Tecnològica.

Dissabte 23 de febrer 2008

TALLER PRÀCTIC DE TINTAT ARTESANAL

Tallers d’elaboració artesanal de productes a base de plantes aromàtiques, medicinals i condimentàries.

Jornades tècniques 2008. Pla Anual de Transferència Tecnològica.

Dijous 15 de maig 2008

ELABORACIÓ DE SABONS NATURALS

Dimarts 27 de maig 2008

PRODUCTES ARTESANS AMB PLANTES AROMÀTIQUES

Dimecres 28 de maig 2008

DELS OLIS ALS PERFUMS

(Tenim logos, un tríptic i un cartell en pdf)

Organitza:

Àrea de Productes Secundaris del Bosc (http://apsb.ctfc.cat) Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (www.ctfc.cat)

Generalitat de Catalunya. Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural.

Col·labora:

IRTA Recerca i Tecnologia Agroalimentaries (www.irta.cat)

Escola de Capacitació Agrària i Forestal de Santa Coloma de Farners.

Patrocinadors:

AGRIVAL Valorización no alimentaria de productos agrícolas (www.agrivalproject.net)

SUDOE Interreg IIIB

Fons Social Europeu

TALLER PRÀCTIC DE TINTAT ARTESANAL

2008-06-02T03:18:00.001-07:00

Data: Dissabte 23 de febrer 2008

Lloc: Sala Polivalent de l’Ajuntament de Rialp.

Programa:

9:45 Presentació de la Jornada

Sra. Carla de Ruiter (mOntanyanes)

10:00 Colorants naturals d’origen vegetal: el Projecte AGRIVAL.

Sra. Roser Melero (Centre Tecnològic Forestal de Catalunya)

Sr. Pere Cabot (IRTA)

11:00 Taller pràctic de tintat artesanal (I): mordentat de la llana

Sra. Anna Homs (Experta en el tint natural i en tècniques de teixit artesanal)

11:30 Pausa-cafè

12:00 Taller pràctic de tintat artesanal (II): plantes de tintat directe

Sra. Anna Homs (Experta en el tint natural i en tècniques de teixit artesanal)

14:00 Dinar

16:00 Taller pràctic de tintat artesanal (III): preparació de banys de color i tintat

Sra. Anna Homs (Experta en el tint natural i en tècniques de teixit artesanal)

20:00 Cloenda de la jornada

Documentació aportada pel professorat

Colorants_seuri.pdf

(roser.melero@ctfc.cat)

Apunts de classe

ELABORACIÓ DE SABONS NATURALS

2008-06-02T03:17:00.001-07:00

Data: Dijous 15 de maig 2008

Lloc: Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. Subseu de l’Espluga de Francolí – Sala Polivalent. Plaça del Mil·lenari (Oficina d’Informació i Turisme). L’Espluga de Francolí (Conca de Barberà).

Programa:

16:00 Presentació de la Jornada. Presentació del Projecte Agrival.

Sra. Eva Moré (Centre Tecnològic Forestal de Catalunya)

Sr. Pere Cabot (IRTA)

16:30 Taller d’elaboració de sabons naturals (I)

Sra. Anna M. Franco (Artesana de sabons)

18:00 Pausa-cafè

18:30 Taller d’elaboració de sabons naturals (II)

Sra. Anna M. Franco (Artesana de sabons)

20:00 Cloenda de la jornada

Documentació aportada pel professorat

Per Ana Maria Franco

SABÓ

Soap paraula anglesa que prové del llatí sapōne.

Sabó: denominació genèrica dels detergents constituïts per una sal alcalina i per un àcid gras que serveixen, principalment, per a rentar la pell, la roba blanca i altres objectes.

HISTÒRIA DEL SABÓ

ELS EGIPCIS

Els egipcis ja utilitzaven un producte sabonós que consistia en una barreja d’aigua d’oli i ceres vegetals o animals. Aquesta fórmula també era utilitzada pels grecs i els romans.

Al segle VII existia una potent indústria a Espanya i Itàlia. A la ciutat italiana de Savona s’elaborava un sabó d’oli d’oliva que també feien els musulmans.

Al segle XV va aparèixer el sabó de Marsella, percussor dels sabons actuals, preparat amb una barreja d’ossos i grasses vegetals.

La indústria sabonera va es va estendre a les ciutats costaneres del Mediterrani gràcies a l’abundant presència de l’oli d’oliva i la sosa natural.

Els fenicis cap al segle 600 aC van utilitzar el sabó per a la neteja de fibres tèxtils de llana i cotó.

ELS ROMANS

Històricament, els sabons foren els primers detergents emprats i la seva producció es coneguda des de fa més de dos mil anys.

Originàriament, els sabons s’empraven per a la medicina i no van adquirir importància com a agents netejadors fins als primers segles de la nostra era.

Segons conta una llegenda, el sabó va ser descobert per un grup de dones que rentava la roba a la vora del riu del Monte Sapo.

En el cim d’aquesta muntanya es cremaven animals en sacrifici als Deus. L’aigua de la pluja es barrejava amb les cendres de l’altar produint un lleixiu que combinava i reaccionava amb els residus de la grassa animal. Així, els romans van descobrir que la seva roba quedava més neta si la rentaven a les aigües pròximes als altars dels sacrificis.

Les restes de sabó més antigues es van trobar en pots d’argila d’origen babilònic al cap al 2800 aC. Les inscripcions dels cilindres descrivien la barreja de grasses bullides amb cendres. Aquest és un dels mètodes per a la seva fabricació, però no hi ha menció del seu ús.

La primera referència literària sobre el sabó va ser trobada en unes tauletes d’argila datades a partir del 3r mileni aC de la Mesopotàmia. Aquests expedients contenen una recepta per a fabricar sabó amb una barreja de potassa i oli. En una altra recepta hi ha els ingredients d’una prescripció medicinal del sabó.

Al segle I dC, l’historiador romà Plinio el Viejo va descriure les diverses formes de sabó tou i dur que duien colorants, coneguts com rutilandis capillis, que utilitzaven per a rentar els seus cabells o tenyir-los amb colors brillants.

Potser no van ser els romans els inventors del sabó, però el que sí és cert és que ells van ser qui van estendre el seu ús i la seva producció.

Cap al segle VIII, s’elaborava sabó a Itàlia i Espanya i al segle XIII es va introduir a França. Al principi, la majoria de sabons es van produir a partir de sèu (grassa) de cabra amb cendres de faig.

Després de diversos experiments, es va aconseguir elaborar el sabó d’oli d’oliva, que rep el nom de Jabón de Castilla 100% d’oli d’oliva. És un sabó molt més suau que el que es feia abans.

Cap a l’any 1500, els francesos van introduir els seus descobriments a Anglaterra, on la indústria va créixer ràpidament. En algunes zones del continent americà, el sabó s’elaborava, principalment, en l’àmbit domèstic utilitzant grasses animals.

El 1700 els habitants d’algunes zones obtenien la major part dels seus ingressos de l’exportació de cendres i grasses per a la fabricació de sabó.

CLASSES DE SABÓ

Els sabons medicinals tenen un ús molt extens en la preparació de liniments, ungüents, píndoles ... Sabó de Venècia (medicinal), fet amb oli d’ametlles i sosa càustica.

D’acord amb les propietats del sabó que hom vol fabricar, són grasses com les de sèu d’escuma lenta, poca escuma en l’aigua freda i molta en l’aigua calenta. Quant als sabons d’escuma ràpida, un exemple és l’oli de coco.

Els sabons de consistència suau són els d’oli d’oliva, de girasol, de soja, de mantega de Karité ... i olis de resina d’avet.

L’OFICI DEL SABÓ

Sabonaire: persona que fabrica sabó o en ven. Aquest ofici apareix en forma de gremi a la ciutat de Mallorca el 1493 i a la de València a partir de 1730/40, tot i que la fabricació de sabó hi era anteriorment.

Sabonera (saponaria officinalis): sabó de gitana. Conté saponines i és succedània del sabó.

FES EL TEU PROPI SABÓ

SABÓ DE CALÈNDULA

Pètals de calèndula més o menys 100 gr.
30 gotes d’essència de farigola
125 gr. de sosa càustica
750 cl. d’aigua destil·lada
750 cl. d’oli d’oliva verge
50 gr. de civada mòlta

SABÓ D’ARGILA

· 1,5 l. d’aigua destil·lada

· 1,5 l. d’oli d’oliva verge

· 250 gr. de sosa càustica

SABÓ LÍQUID

100 gr. de sabó
420 cl. d’aigua destil·lada
De 3 a 6 gotes d’oli essencial de sàlvia
De 3 a 6 gotes d’oli essencial de llimona
Una cullerada de postre, més o menys, de sàlvia mòlta

GERMEN DE BLAT

Base igual que el de calèndula
50 gr. de farina de germen de blat
50 gr. de mel
50 cl. d’oli de germen de blat

ALTRA RECEPTA

3 l. d’aigua destil·lada

3 l. d’oli d’oliva verge

½ Kg. de sosa càustica

LES PROPIETATS DE L’OLI D’OLIVA

L’oli d’oliva verge és ric en àcids grassos. És molt hidratant i té propietats beneficioses per a la pell perquè atrau a la humitat i la manté formant una pel·lícula que fa que no perdi la humitat interior.

Conté vitamina E, que intervé en els processos dermatològics i de recuperació muscular

L’oli d’oliva, a més, no bloqueja les funcions naturals de la pell perquè exerceix les seves pròpies.

La pell pot continuar suant, produint grassa i eliminant la pell morta.

També l’oli de jojoba i de mantega de karité, entre molts altres, tenen aquestes propietats.

Els sabons d’oli d’oliva fan molt poca escuma, més bé són com una crema i són suaus i netegen molt bé. Per això són adequats per a pells delicades, sensibles i per als bebès.

REFRANY

EN CASA DE JABONERO, EL QUE NO CAE, RESBALA

BIBLIOGRAFIA

Ø Paola Romanelli, Elaboración de jabones artesanales.

Ø Dr. Roberts Mc Daniel, Jabones Esenciales.

Ø Susan Cavitch, Guía práctica para hacer jabón.

Ø Janita Morris, Jabones Elaborados de forma artesanal.

Ø Enciclopèdia Catalana

Ø www.autosuficiencia.com

PROVEEDOR:

Guinana, S.L

Pol. Ind. Alboraia III
C/ 11, nau 17
46120 Alboraia
VALÈNCIA
Telf. 961869090

Podeu trobar aquests llibres a la web:

www.paidotribo.com

Apunts de classe

Per Eva Moré

Es pot fer sabó per rentar-se una persona i sabó per a rentar la roba.

Pel sabó de les mans es necessita ½ litre d’aigua, ½ litre d’oli d’oliva i 80 g. de sosa càustica.

Per fer sabó de la roba en pastilla, 1 litre d’aigua, 1 litre d’oli i 200 g. de sosa. Si el sabó de la roba es vol en pasta, s’afegirà 2 litres d’aigua.

L’oli ha de ser d’oliva, amb una acidesa entre 0,2-0,4ºC, ja que té unes propietats molt bones per la pell.

Per espessir la mescla es fa servir civada en pols (ja que té propietats molt interessants per la pell), en una quantitat entre 30-50 g. Si s’afegeix una altra planta medicinal (seca), entre la civada i la planta han de fer com a màxim 50 g.

Si es vol afegir aloe o fruita, posar la meitat de l’aigua indicada, ja que tenen molt de líquid.

En cas d’emprar menta o farigola es necessita una mica més de sosa.

Si es vol fer un sabó en capes, cap anar afegint la mescla diferent cada 2 hores.

Si es vol fer un sabó de mel, cal afegir 25 g de cera, 20 g de mel i 30-50 g de civada.

Si es vol que el sabó tingui aroma d’alguna planta aromàtica, el pot deixar macerar la planta en l’oli d’oliva durant un temps o també fer una infusió de la planta i fer-ho servir com a la part d’aigua. També es pot reforçar afegint-hi olis essencials al final del procés.

Finalment, un cop emmotllat, es pot posar planta seca com a decoració.

Un cop s’ha fet el sabó, cal posar-ho en un recipient de plàstic i deixar-lo 1 mes de repòs. ATENCIÓ: no fer-lo servir abans ja que és molt corrosiu.

Si es vol per rentar la roba, n’hi ha prou amb 24-48 h de repòs.

PRODUCTES ARTESANS AMB PLANTES AROMÀTIQUES

2008-06-02T03:16:00.000-07:00

Data: Dimarts 27 de maig 2008

Lloc: Escola de Capacitació Agrària i Forestal de Santa Coloma de Farners. Casa Xifra, s/n. Santa Coloma de Farners (La Selva)

Programa:

16:00 Presentació de la Jornada. Presentació del Projecte Agrival.

Sra. Eva Moré (Centre Tecnològic Forestal de Catalunya)

Sr. Pere Cabot (IRTA)

16:30 Elaboració de farcellets i coixins aromàtics i terapèutics (I)

Sra. Carme Bosch (Mestra artesana experta en plantes aromàtiques)

18:00 Pausa-cafè

18:30 Preparació d’olis aromàtics i medicinals (II)

Sra. Carme Bosch (Mestra artesana experta en plantes aromàtiques)

20:00 Cloenda de la jornada

Informació aportada pel professorat

http://www.carmebosch.cat

Apunts de classe

Per Eva Moré

Coixins.

Per omplir els coixins es pot fer servir cotó (també miraguano) i llavors. La llavor pot ser lli, cereals, llegums, pinyols de cirera, grana de fonoll, ginebró, càdec, etc.

Junta amb aquest farciment, que transmetrà la calor amb major o menor mesura, o permetrà una milla adaptació al cos, es fan servir les plantes aromàtiques. Així doncs, els coixins poden tenir un component d’aromateràpia, sobretot si s’escalfen.

Es poden fer servir herbes relaxants per a posar al dormitori o a la sala d’estar. Es pot fer servir llavor de cascall, espígol i/o lavanda, tarongina, llúpol (té una olor especial però), camamilla, rosa (damascena o centifolia), marialluïsa. Pot haver qui l’espígol li provoqui al·lèrgies (excepcional). La tarongina té el problema que absorbeix molta humitat i que perd d’aroma fàcilment.

També es poden fer nines de roba farcides amb plantes relaxants per posar a l’habitació dels nens.

També es poden fer servir herbes estimulants pel posar a l’àrea de treball o al cotxe. Entre aquestes tenim la menta, la farigola i el romaní.

Altres tenen propietats repel·lents d’insectes, com ara la ruda, el donzell, l’espernellac, la matricària, la perpètua. Es poden fer coixins, farcellets pels armaris, o bé fer-ne mòbils, que es posaran prop de les finestres perquè l’aire en distribueixi l’olor.

Un cop finalitzat el coixí cal esterilitzar-lo per matar els ous d’insectes, posant-lo 2 o 3 dies al congelador a -20ºC.

Farcellets

Es poden fer servir plantes desinfectants com ara la sàlvia i el romaní.

Posar l’herba en un tros de roba de cotó i lligar-ho. Després es pot fer servir per a fregar-se el cos durant el bany.

Altres plantes interessants per la pell són la calèndula, l’hipèric, el marrubi i la civada

Popurris

Tenen un caire més decoratiu, i per això es fan servir flors seques amb formes i colors interessants. L’olor la proporcionen les herbes aromàtiques, tot i que es pot reforçar amb unes gotes d’oli essencial.

Per assecar la planta, un sistema és fer rams petits i penjar-ho cap per avall. Aquest sistema va molt bé per l’espígol, tot i que es convenient posar un drap sota per recollir la flor que caigui. En el cas de l’espígol, si es vol desgranat, cal collir-lo quan la flor és oberta. Si es vol per ram, es cull quan la flor no està del tot oberta.

Cal recol·lectar la planta en dies que no ha plogut. Sempre a partir del migdia. També tenir en compte collir en lluna creixent.

El lloc per assecar ha de ser calent (habitacions orientades al sud), a les fosques i amb aire corrent. Com és ràpid s’assequi millor quedarà la planta.

Una altra forma d’assecar és emprant teles mosquiteres en un marc de fusta. Sobretot va bé per assecar la menta i la tarongina.

Per assecar pètals de rosa va bé posar-ho en bosses de xarxa (tipus de les taronges) i tenir en compte que s’assequi ràpid (1-2 dies).

També es poden fer servir assecadors de fruita.

Proveïdors de planter d’aromàtiques

A Torruella de Montgrí (La Pera) hi ha una cultivadora italiana (Francesca) que ven rosers antics i aromàtics.

A Fogars de la Selva hi ha el Vergel de las Hadas, que tenen plantes aromàtiques de tot el món i també plantes silvestres.

Olis condimentaris

La planta fresca, es talla petita i es posa dins del pot (3/4 parts del pot), cobrint-ho d’oli fins que no sobresurti la planta (la planta que està en contacte amb l’aire es floreix i llavors es fa malbé l’oli).

Al cap d’una setmana es prova i es decideix si està prou aromatitzat. Si es vol que tingui més gust es deixa uns dies més. Si no, es cola i s’envasa. Si es vol es pot posar planta seca per adornar l’oli.

Plantes que es poden fer servir: farigola, sajolida, marduix, menta, tarongina, romaní (sense passar-se), pell de llimona, caputxina (dóna un gust picant), calèndula, sàlvia, estragó, orenga, alfàbrega (en 3-4 dies ja està fet), llorer, fonoll, anet, alls, bitxos, etc.

Olis medicinals

A Catalunya sempre s’ha fet servir oli d’oliva (és molt bo), però l’oli d’ametlla s’absorbeix millor. També es pot fer servir oli de jojoba, de coco, de grana de raïm (el fan servir els massatgistes ja que no fa olor).

La forma de preparar-ho és similar a l’anterior però en aquest cas es deixa 40 dies a sol i serena, tombant el pot cap per avall i remenant-ho de tant en tant. Va millor fer servir un pot de vidre opac (verd o marró).

Hi ha qui posa la planta sencera, altres tallada i altres xafada (deu sortir millor el principi actiu). Es pot fer servir herba fresca i també seca.

Un cop passat el temps de maceració es cola i es premsa la planta en un colador de roba. L’envàs és millor que sigui color àmbar i que es guardi en un lloc fresc, sinó s’enranceix l’oli. Tanmateix, al cap d’un any es pot començar a enranciar l’oli.

Els olis medicinals també es poden fer al moment, posant a bullir les plantes medicinals en l’oli en un pot al bany maria, per a que bulli poc a poc uns 5-10 minuts.

L’espígol es bo com a expectorant, la ruda com a calmant. Amb l’hipèric es fa l’oli de cop (també conegut com a oli vermell, oli de pericó o oli d’herba de Sant Joan), per les cremades lleugeres, ferides petites, dermatosis, èczemes, picades d’insectes, dolors musculars, refredats (un bon massatge al pit) i pel mal d’orella. No es recomana prendre el sol després de l’aplicació (és rubefaent).

Si a aquests olis medicinals els afegim cera d’abelles en calent i s’emulsiona, s’obté una crema. Cal escalfar l’oli al bany maria i afegir la cera poc a poc, i anar provant la textura fins aconseguir la que ens interessa. La cera d’abelles ha de ser pura, però és molt difícil de trobar ja que els apicultors acostumen a fer servir ruscos artificials fets amb parafina.

Per fer crema també es pot fer servir mantega de karité. Es desfà en calent i llavors s’hi posen les herbes, i es deixa mitja hora al bany maria remenant contínuament. Després es posa a la nevera 4-5 h i més tard es fa una segona cocció (si pot afegir més planta). La proporció entre el greix i la planta és de 1:1. Després es cola, i s’obté finalment una crema.

DELS OLIS ALS PERFUMS

2008-06-02T03:15:00.001-07:00

Data: Dimecres 28 de maig 2008

Lloc: Parc de les Olors. C/ Font dels Ermots, s/n. Riells del Fai (Vallès Oriental)

Programa:

10:00 Arribada al Parc de les Olors i benvinguda.

Sra. Eva Moré (Centre Tecnològic Forestal de Catalunya)

Sra. Pilar Comes (coordinadora del Parc de les Olors i professora de la UAB

10:30 Presentació de la Jornada. Presentació del Projecte Agrival.

Sr. Pere Cabot (IRTA)

11:00 Presentació del curs i bases teòriques

12:00 Visita al Parc i recollida de plantes

Sra. Pilar Comes (coordinadora del Parc de les Olors i professora de la UAB

13:00 Dinar. Fet amb productes del parc i dels artesans del Vallès

15:00 Taller d’extracció d’olis essencials amb un alambí

Sra. Pilar Comes (coordinadora del Parc de les Olors i professora de la UAB

16:00 Taller d’elaboració de productes de cosmètica natural

Sra. Marisa Betes (farmacèutica perfumista)

18:00 Cloenda de la jornada

Informació aportada pel professorat

Per Marisa Betes

NOTES HISTÒRIQUES SOBRE ELS OLIS ESSENCIALS I ELS PERFUMS

La Biblia relata com a Babilònia els perfums eren tan valorats com l’or, la plata o les armes.

Però els testimonis més remots que tenim de l’ús dels olis essencials i de la seva destil·lació prové de fa més de 6000 anys. Una de les primeres essències fou la de cedre i s’ha trobat detalls d’una destil·leria, a més d’algun alambí de pedra que té més de 5000 anys d’antiguitat. Amb tot, la major part d’olis es produïen per infusió de les plantes en un oli gras que era bullit (normalment era l’oli de ricí).

Els perfums pels egipcis van tenir tanta importància perquè s’associaven amb els rituals de la mort. Es feien servir per embalsamar els morts i garantir-los la seva immortalitat. Als faraons se’ls embolcallava el cos amb venes impregnades d’olis aromàtics.

Els grecs van aprendre dels egipcis molts coneixements, un dels més destacats van ser les tècniques i aplicacions dels olis essencials, especialment aplicats en l’art de la perfumeria. Van ser els grecs qui van començar a fer servir de manera quotidiana els perfums en el seu propi cos, a la casa i a la roba. Els romans, alhora hereus de la cultura grega, van desenvolupar l’art de la perfumeria arreu de l’imperi. Un dels perfums es feia a Xipre amb estorac, làdan i càlam, el que li donava un aroma molt oriental que es va anar fent fins l’edat mitjana i per això s’anomenen Xipre tots aquells perfums de caire oriental.

A l’edat mitjana van ser els àrabs qui van desenvolupar les tècniques de la perfumeria, tot perfeccionant-ne la destil·lació i afavorint les seves aplicacions també medicinals. Al segle XIII els mestres alquimistes venien olis essencials. Una de les primeres plantes que van saber destil·lar va ser la del romaní. En aquesta època també es va començar a saber obtenir alcohol per destil·lació, amb la qual cosa es van poder diluir els olis essencials amb alcohol.

Posteriorment es van anar obtenint els olis essencials, de manera que cap al segle XVIII ja es comencen a controlar i barrejar les essències, de manera que es desenvolupa la indústria de la perfumeria. El segle XIX es caracteritza per l’interès de la ciència en conèixer la composició química dels vegetals i així es posen les bases de la indústria farmacèutica i perfumista actual. L’any 1811 s’aïlla la morfina de l’opi. El segle XX ja es fan les anàlisis químiques dels olis essencials i dels principis actius dels vegetals.

L’aigua de la Reina Isabel d’Hongria, la primera colònia europea:

Es veu que la reina Isabel d’Hongria va rebre d’un ermità la recepta d’una aigua que suposadament després de fer-la servir al llarg del temps la faria bonica i li calmaria els dolors artrítics. Es veu que l’efecte va ser tan meravellós que el rei de Polònia se’n va enamorar i s’hi va casar.

Heus aquí la composició de la primera colònia:

Ingredients:

4 cullerades de romaní fresc

3 cullerades de menta fresca

3 cullerades de pètals de rosa

1 cullerada de pells de llimona ratllada

150 ml. D’aigua de flor de taronger

150 ml. D’alcohol o bé vodka

Per què a l’oli essencial de les flors de taronger se li diu essència de neroli?

Anne Marie de Trémoille, anomenada la Nerola va començar a perfumar els seus guants amb l’essència de les flors de taronger, per això des de llavors se li diu Neroli.

2. ELS OLIS ESSENCIALS, FUNCIONS I EXTRACCIÓ

Què són els olis essencials?

Els olis essencials són fragàncies que s’obtenen de l’escorça, de les fulles, de les flors, de les arrels,... de certes plantes que concentren en petits receptacles aquesta matèria olorosa amb propietats aromàtiques i terapèutiques.

Les plantes aromàtiques es creu que desenvolupen aquesta característica com a sistema de reclam per als insectes, per tal d’afavorir la pol·linització. Però també sembla provat que els olis essencials són per a elles sistemes protectors davant de possibles malalties, ja que els olis essencials activen i regulen el metabolisme de les plantes i faciliten la seva adaptació climàtica. Per exemple, gràcies als olis essencials augmenta la seva resistència a la sequera de l’estiu mediterrani.

Les plantes labiades tenen un percentatge superior d’olis essencials que els altres tipus de plantes.

A més hores de sol, major concentració d’olis essencials, per això les plantes mediterrànies en tenen una alta concentració.

Productivitat:

Per cada 100 kg podem recollir entre 0,5 i 3 kg d’essència en funció de cada tipus de planta.

En el cas del Gesamí mil kg de flor genera només 1 kg d’essència.

Els efectes d’olorar olis essencials purs o diluïts en olis portadors , en alcohol i aigua.

S’identifica com aromateràpia els efectes beneficiosos que produeixen determinats aromes en la nostra pell i en el nostre cervell.

Per arribar a obtenir els efectes beneficiosos d’una olor determinada cal que aquesta olor ens arribi a la part superior de les foses nassals, on es troben les fibres nervioses de les neurones olfactives. Aquestes cel·lules nervioses són les encarregades de transformar l’energia química de les molècules oloroses en impulsos elèctrics que van enviant el missatge cap al sistema límbic, relacionat amb l’estat d’ànim, la sexualitat, l’agressivitat, l’alimentació i la reproducció. Els estímuls olfactius són els únics que arriben directament a l’escorça cerebral sense passar pel tàlam. Per això el record desencadenat per una olor és molt més intens que l’evocat per una imatge o per un so.

Si apliquem els olis essencials diluïts en un oli portador, a través d’un massatge a la nostra pell , al cap d’una o dues hores es poden trobar partícules d’oli essencial en la nostra sang. Això passa perquè l’oli essencial té un gran poder propagador.

Com s’extreuen els olis essencials?

Els olis essencials es troben dins dels teixits de les plantes, per tant per alliberar-los és necessari un procediment físic de separació. Aquesta separació es pot fer segons diferents tècniques i aquestes depenen del tipus de matèria vegetal de la que hem d’extreure els olis. No és el mateix fer-ho d’una pell d’un fruit, d’una llavor o d’una fulla o flors.

- Per pressió.(mètode d’expressió)

Els antics egipcis guardaven les flors en bosses de roba i les pressionaven fins que sortia l’oli. Actualment es fa servir la pressió per obtenir els olis essencials dels cítrics. Es fan servir uns rodets per obtenir-ne la pell i llavors aquesta es centrifuga.

També s’extreuen per pressió els olis vegetals grassos que s’extreuen de llavors com ara l’oli d’oliva, de borratja,de soja,d’onagre, de lli,d’ametlla ,etc.

- Per destil·lació (separar per mitjà del vapor).

Es tracta d’aconseguir que el vapor d’aigua arrossegui els olis essencials de les plantes i de seguida en refredar-se es converteixi en líquid. De manera que com que els olis pesen menys que l’aigua, suren i llavors amb un decantador són fàcilment separables. Aquesta és la tècnica que es fa servir per extreure els olis essencials de la major part de les fulles i flors. I per a això es fa servir un alambí.

Com es fa el destil·lat amb un alambí?

Procediment per a un alambí de 3 litres

a)S’omple la caldera de l’alambí amb 1,250 l d’aigua.

b)S’introdueix una reixeta o bé els tronquets de la planta per separar les fulles

del fons i s’hi afegeixen les fulles fins que estigui ben plena la caldera i si cal s’afegeix aigua per humitejar bé les fulles.

c) S’omple la caldera del serpentí amb aigua ben freda.

d) S’encaixen bé les peces de l’alambí i es segellen les juntes amb una pasta feta amb aigua i farina.

e) Es posa al foc constant i lent durant tot el procés que durarà entre 30 i 45 minuts des que comença a sortir el primer rajolí de líquid ( hidrolat. Aigua + essència) per la boca de la caldera del serpentí.

f) Després es procedeix a la decantació o separació de l’essència mitjançant el decantador.

- Per solvents

Hi ha matèries vegetals com escorces i arrels, però també algunes tiges i flors que només s’aconsegueix obtenir les seves substàncies aromàtiques amb solvents tipus hidrocarburs, ja que el vapor els perjudica. És el cas de les flors del gesamí. El resultat és una mena de cera gairebé sòlida anomenada concret , quan es tracta de teixit vegetal viu i resinoide quan s’aplica a matèries orgàniques mortes, com ara les resines.

Els concrets i els resinoides es fan servir en la perfumeria com a fixadors per perllongar l’efecte de la fragància.

Els absoluts s’obtenen a partir d’un concret que es dissol en alcohol pur, etanol, per tal de treure-li la cera. Darrerament, la destil·lació molecular permet fer aquest procés molt més perfeccionat utilitzant diòxid de carbó líquid.

Els absoluts acostumen a ser líquids concentrats, viscosos.

Com s’apliquen els olis essencials?

L’alta concentració dels olis essencials i el perill que pot tenir el seu ús directe fa que la seva aplicació impliqui diluir-ne unes gotes en aigua, alcohol o bé en oli. Poques vegades s’apliquen els olis essencials directament.

Per a un bany : 3-5 gotes a l’aigua del bany

Perfum: 1 gota sense diluir en diferents punts del cos.

Sabó: 20 gotes per cada 120 ml de sabó líquid

Massatge: 15 gotes per cada 30 ml d’oli

Xampú: 3 gotes cada 30 ml.

Crema facial: 6-8 gotes per cada 30 ml de crema

Ambientador: 10 gotes per cada litre d’aigua destil·lada

Plantes aromàtiques bàsiques i al nostre abast

Alfàbrega Ocinum basilicum	Tònic nerviós excel·lent, refrescant.	Olor anisada. Nota mitjana. Amb gerani,llimona,espígol, taronja, incens,bergamota hi va molt bé
Maria LLuïsa Aloysia triphylla	És originària de Xile i Argentina. Relaxant i desintoxicant pels seus components bàsics de citral,nerol i geraniol..	Floral i allimonada. Se’n fa l’”eau de verveine”Combina bé amb el xiprés i el gerani.
Camamilla Anthemis nobilis	Oli calmant, ideal per a les persones irascibles.Va molt bé per als dolors menstruals (barrejar-ne unes gotes amb oli de sàlvia amb un oli de massatge i feu fregues a l’abdomen i a la zona lumbar).	Oli de color blau pàlid que es torna groc amb el temps.
Sàlvia Salvia officinalis	Va molt bé per combatre el síndrome dels dilluns pel seu efecte tonificant. Però a vegades la seva olor pot marejar una mica. Baixa la pressió arterial i combat l’insomni.	Nota mitjana, Recorda l’olor del paper humit.
Sajolida Satureja montana	Propietats antimicrobianes	Olor herbàcia, de bosc. Nota mitjana. No es fa servir gaire a la perfumeria, però molt a la cuina.
Fonoll Foeniculum vulgare	Conté substàncies estrògenes i és molt diürètic.	Aroma anisat i una mica pebrat.. Combina amb la lavanda, el gerani i la rosa.
Gerani Pelargonium odorantissimum	Afavoreix l’equilibri i ajuda a funcionar l’organisme com una unitat. Especialment indicat per aquelles persones que canvien d’humor molt soint.Va molt bé per a la pell seca, les venetes vermelles.	És un oli de color verdós amb un potent aroma de rosa. S’acostuma a alleugerir amb els olis essencials dels cítrics.
Lavanda Lavandula angustifolia	Va molt bé per les cremades perquè accelera el reixement cel·lular, analgèsic i sedant.	Aroma floral dolç, una mica afustat. Combina amb gairebé tots els altres aromes.
Llimona Citrus limonum	Propietats astringents, per tant va bé per a la pell grassa i per a les ungles trencadisses. Va molt bé per les varius.	Oli brillant i d’aroma intens molt definit com el de la fruita.
Neroli Citrus aurantium	Reputació ancestral com afrodisíac. Però també és mol bo per calmar la ment i l’ansietat. Va molt bé per a les estries.	Oli procedent de les flors del taronger amarg. És caríssim!!
Menta Menta piperita	Molt bo en cas d’asma . És incompatible amb els tractaments homeopàtics.	Olor penetrant d’herba, mentolat i alcanforat. Combina amb el romaní
Romaní Rosmarinus officinalis	Estimulant, millora la concentració , combat la indecisió i els problemes de memòria. Estimula part del cervell del raonament lògic. Tònic per a pells grasses.	Olor herbaci però amb una nota baixa de fusta balsàmica. Combina amb gairebé tots els olis.
Tarongina Melissa officinalis	Contra l’ansietat i la melanconia. Va bé contra les picades d’abelles i vespes.	Aroma lleugerament alimonat . Combina bé amb els cítrics i amb la lavanda.
Estragó Artemisa dracunculus	Format en un 70% per estragol és una oli eminentment relaxant.	Aroma dolç i anisat o verd especiat. Component aromàtic de sabons, detergents i perfums.
Marduix Origanum marjorana	Sedant, baixa la pressió arterial.	Aroma herbaci i càlid.Es fa servir per a sabons i detergents.

Rendiments en essències i èpoques de recol·lecció de les plantes aromàtiques més cultivades.

Farigola : En planta seca s’obté un 3%. Es recol·lecta la planta just abans de la floració, normalment de maig a novembre.

Marduix: En planta seca de 0,7 a 3,5%. Es recol·lecta en plena floració.

Orenga: Té un baix rendiment, de 0,15 a 0,40%. Es recol·lecta en plena floració, però abans que s’acabin d’obrir les flors.

Menta piperita: fulles fresques de 0,3-0,5%, i fulles seques d’un 1 al 2,5 %, s’acostuma a fer una collita a l’any a mitjan de juliol , quan estigui en plena floració, ja que llavors la seva concentració de mentol és superior.

Salvia : fulles seques de l’1 al 2,5%, i es recol·lecta en plena floració.

Tarongina: en planta fresca del 0,12 al 0,15% i en planta seca el 0,10%. S’ha de recol·lectar abans de la floració i en temps sec.

Camamilla: es recol·lecten les flors i tenen un rendiment del 0,4 a l’1,2%.

Lavandes: es fa l’oli essencial de les flors, recollides en plena floració. S’obté un rendiment que pot oscil·lar entre el 0,3 al 2,5%.

Romaní: s’acostuma a fer l’oli essencial del romaní florit i es pot fer en verd o sec. Aquestes acostumen a tenir un rendiment del 0,5 al 0,6%.

Curiositats i Receptes al voltant de les fragàncies

Fragància: Barreja d’olis essencials en una solució d’alcohol del 75 al 95%

Perfum: És un aroma on la barreja d’olis essencials és superior al 22%

Eau de parfum: La concentració baixa del 15 al 22%

Eau de toilette: del 8 al 15%

Colònia: meys d’un 5% d’essències.

L’origen de la paraula perfum ve del llatí “per fumum” , que vol dir a través del fum, d’aquí s’entén que l’encens fos una de les primeres fragàncies que s’utilitzà per aromatitzar.

Coses a tenir en compte a l’hora d’elaborar un preparat perfumat:

1) Cal preparar la taula de treball, tot disposant al nostre abast tots els olis essencials de què disposem, de manera que ens ajudarà molt si els agrupem de les notes més altes a les més baixes.

2) Convé fer-ho en un espai inodor, temperat i silenciós.

3) S’han d’utilitzar tiretes de paper secant. S’ha de deixar secar la tira olfactiva abans d’olorar-la.

4) És molt important anar apuntant els olis que anem afegint a la barreja.

5) Cal dissoldre la barreja en alcohol etílic i deixar reposar 24 hores.Afegir-hi llavors aigua destil·lada. Guardar la barreja a la nevera i esperar un mínim de 15 dies per a veure si s’han precipitat els residus insolubles.

6) Barrejar talc desodoritzat i filtrar, tantes vegades com sigui necessari fins que el líquid sigui cristal·lí.

7) Un cop fet el perfum cal comprovar si canvia amb el temps i si la fragància agrada, per això un perfum du uns dos o tres anys de creació.

Recepta contra el mal humor:

2 gotes de lavanda

2 gotes de llimona

2 gotes de menta

6 gotes de romaní

6 gotes de l’arbre del tè

Barreja amb mig litre d’aigua en un vaporitzador i el tires pel teu voltant només llevar-te.

També els pots combinar aquesta quantitat d’olis en dues cullerades d’oli vegetal i fes-lo servir com oli corporal per després de la dutxa.

Oli de massatge relaxant

Fase I: Barrejar 2ml d’oli d’ametlles dolces amb dos ml. D’oli de germen de blat i 6 ml d’oli d’heliantus. Barrejar-ho suaument fins a l’homogeneització.

Fase II: Afegir 2 gotes d’oli essencial de lavanda i dues gotes d’oli essencial de taronja amarga. Barrejar-ho suaument fins obtenir una barreja homogènia i transparent. Deixar reposar 24 hores abans d’aplicar-lo.

Oli de massatge tonificant

Fase I: igual que el cas d’abans.

Fase II: Afegir dues gotes d’oli essencial de romaní i dues d’oli essencial de llimona. Barrejar i deixar reposar com en el cas anterior.

Aigua de colònia cítrica aromàtica

10 ml d’alcohol en un recipient i afegir-hi els següents olis essencials:

3 gotes d’o.e. de lavanda

3 gotes d’o.e. de bergamota

1 gota d’o.e. de gessamí

1 gota d’o.e. de sàndal

Deixar reposar com a mínim 3-4 dies abans de la seva aplicació.

En acabar d’afegir cada tipus d’oli essencial barrejar suaument.

Crema regeneradora antiarrugues:

Posar 15 ml de crema base d’oli d’ametlles i oli d’heliantus en un recipient i cal anar incorporant un a un els següents olis essencials:

1-2 gotes d’o.e. de lavanda

1 gota d’o.e. de gerani

1 gota d’o.e. de sàndal

Barrejar suaument després d’afegir cada tipus d’o.e.

Barrejar tots els ingredients durant 1-2 minuts fins aconseguir homogeneïtat

Bibliografia:

Lawless, Julia (1995), Aceites esenciales para aromaterapia. Ed. Susaeta. Madrid. Col. Guías de Salud.

Padrini, Francesco i Lucheroni, Ma.Teresa (1997), Aceites esenciales. Ed. De Vecchi.Barcelona

Tisserand,Robert (1994) El arte de la aromaterapia Paidós. Círculo de lectores. Barcelona

Worwood, Valerie Ann (1991), The complete Book of Essential Oils and Aromaterapy. New World Library.

Apunts de classe

Per Irene Vázquez

Destil·lació de romaní sec amb alambí

Alambí de 2 litres

2 litres d’aigua, aproximadament, millor de més que de menys.

Fulles de Romaní sec, tantes com hi càpiguen.

S’omple l’alambí amb els 2 litres d’aigua i després la planta.

En aquest cas com la superfície de la fulla de Romaní es difícil que es cremi, la Pilar Comes va posar dins l’alambí les fulles ben atapeïdes, en altres casos com pot ser el de la lavanda o la farigola, al fons de l’alambí es recomanable posar una reixeta o els mateixos tronquets de la lavanda o farigola, que hem desfullar per tal de destil·lar-la, això ho farem perquè hi ha més risc de que la flor, que te menys superfície, és mes petita, i que es on esta la substància activa que ens interessa, no es cremi.

Una vegada l’aigua i la planta estan dins l’alambí, es segella el coll de l’alambí amb una pasta feta amb farina i aigua, també es posa aquesta pasta a la junta del colla amb el serpentí.

S’encén el foc, molt lent, i s’espera com a mínim 30 minuts passat aquest temps començarà a sortir per la aixeta del serpentí l’hidrolat amb l’oli essencial barrejat, el recollirem en un got, i aquesta barreja liquida la posarem al decantador, una vegada reposat aquest líquid, es pot observar que al damunt de tot, surant, queda l’oli essencial, i tot el líquid de sota serà el hidrolat, obrirem el tap del decantador deixant anar l’hidrolat, recollint-lo en un got i anant molt en compte de que no es perdi l’oli, tot i que es millor perdre una gota d’oli que no pas que ens quedi aigua a la nostra essència.

I el procés s’ha acabat, només queda embotellar i etiquetar-ho.

Taller aromàtiques, medicinals i tintòries

INTRODUCCIÓ

TALLER PRÀCTIC DE TINTAT ARTESANAL

ELABORACIÓ DE SABONS NATURALS

SABÓ

Soap paraula anglesa que prové del llatí sapōne.

CLASSES DE SABÓ

L’OFICI DEL SABÓ

FES EL TEU PROPI SABÓ

SABÓ DE CALÈNDULA

SABÓ D’ARGILA

SABÓ LÍQUID

GERMEN DE BLAT

ALTRA RECEPTA

3 l. d’aigua destil·lada

LES PROPIETATS DE L’OLI D’OLIVA

REFRANY

EN CASA DE JABONERO, EL QUE NO CAE, RESBALA

BIBLIOGRAFIA

PRODUCTES ARTESANS AMB PLANTES AROMÀTIQUES

DELS OLIS ALS PERFUMS